2007-07-27

Ratatouille

Ahir vaig anar a veure (en exclusiva preestrena) la nova peli de Pixar: Ratatouille.

És curiós com les películes de Pixar han deixat de ser novetat impactant entre la gent i han passat a ser unes més del munt (tot i que d'alta qualitat).

Al gra. La película consta dels classics bons molt bons, dolents molt dolents, moralina Disney (sortosament sense cançonetes), etc.

La qualitat gràfica és excel·lent, si bé no s'aprecia un gran salt qualitatiu després de la familia espardenya de superherois, els escenaris estan molt treballats, la fotografia és increible, els efectes amb l'aigua es superen (mullats, onades, etc). La il·luminació està al nivell dels darrers desenvolupaments en el sector.

En quant a la història, és divertida, entreté, i està duta amb bon ritme. Molt més que "Cars" (que entenc una mica més des de que veig "Overhauling").

En resum, completament recomenable.

2007-07-07

Canvi de plaaaaansss.....

Ouch...

L'altre dia, abans de presentar l'animàtica, em vaig adonar d'una cosa que m'havia estat negant a veure... la historia que tenia montada havia crescut massa grossa, plena de clixés, i despres de molts canvis no havia millorat.

Passa com amb els projectes informàtics. Comencen semblant una bona idea, s'hi va afegint opcions, i al final són monstres incontrolables.

El que va fer tombar la barraca va ser una escena brillant de la película "Copying Beethoven". En ella, un jove arquitecte presenta una maqueta d'un pont a un concurs. La seva promesa, copista de Beethoven, es perseguida per aquest darrer fins l'exposició. Demanat per la seva opinió sobre el pont, Beethoven diu que li falta ànima, i que li farà "el millor favor que li poden fer": D'un cop de bastó, destroça la maqueta. Seguidament, li diu que es quedi amb aquell sentiment de rabia i que en tregui una obra de veritat.

Doncs això és el que tocava fer amb aquest projecte. Cop de bastó i les escombreries.

L'endemà em van tornar a despertar les obres del parking de davant de casa. Porten mesos donant pel sac. A la tarda ja tenia un nou guió. Dues pàgines.

Veurem que passa.