Desconnexions Neuronals

Siguries i arabescos

2008-05-11T13:59:00.002+02:00

He ensetat un bloc per anar penjant els dibuixos. Fins ara els penjava a google pages, però la cosa era un xic rústica. :-)

El nom del bloc, per si algú s'ho pregunta, va dedicat a les Retarded Twins de WSI (tot i que crec que en Planet va estar-hi també implicat).

El blog: http://siguries.blogspot.com

Pa de debó

2008-04-14T22:41:00.003+02:00

Avui he trobat una d'aquelles coses que fan il·lusió. Una pastisseria, prop de la estació de Sants, on encara fan el pa ells.

Pels que no hagueu viscut prop de la ciutat comtal, us diré que aquí el pa és un producte quasi-artificial, prefabricat en panificadores i congelat, que es cou en forns elèctrics per donar la sensació de ser recent fet. Un altra meravella, amb les tomaques sense gust a res i l'oli de girasol de densitat aquosa.

És un d'aquells locals d'època, amb aquelles parets i armaris de fusta marró fosc (qualitat que comparteixen amb algunes tasques) i sobretot, per les dues senyores grans que atenien al mostrador. He comprat una ensaimada d'aquelles bones, bones.

Per l'escena que he vist, és un negoci d'aquells que enterraran els amos actuals. M'ha recordat molt a una petita llibreria que hi ha al Born, aquest barri inundat avui per locals "fashion", que encara duien una parella d'ancians, ella un xic sorda i asseguda en una cadireta, ell negant-se a jubilar-se, d'aquells que moriran al peu del mostrador. Encara tenia les postades antigues, i venia "efectos de escritorio". Entrar-hi era pràcticament un viatge al passat, qui sap si als anys 50 o 30 o abans. Algun del material que venien ja no es troba enlloc.

Igualment, el material que venen en aquella pastisseria ja no es troba enlloc. Pa. Farina, aigua, sal i llevat. Deixat reposar (sense congelar!) i cuit en un forn com Deu mana. Sé que potser exagero, però des de que visc en aquesta provincia, he deixat el pa dels dinars bastant de banda.

Em dec fer vell.

Com saber si una pila encara funciona (amb un tester)

2008-01-13T13:44:00.000+01:00

Un apunt ràpid. Avui em trobava amb un munt de piles velles i noves barrejades (de les d'1.5V).
Com distingir-les? Un google ràpid i pam!

El criteri del 10%. Si el voltatge entre els terminals de la pila està un 10% per sota del nominal, ja la podeu enviar a reciclar.

S'agafa un "tester"(quí no en té un a casa? ;-P), es posa a mesurar voltatge (DCV), el terminal negre al cul (negatiu) de la pila, i el vermell al positiu (el que sobresurt).

Així si la lectura és més de 1.35V (1.5V - 10%), la pila (de 1.5V) encara és útil.

Pel meu gust, si no està per sobre de 1.45V, millor no fer-la servir per dispositius electrònics complexos i deixar-la per la llanterna.

Obviament, si està per sota de 1.35V, us pot deixar amb el cul a l'aire fins i tot en una llanterna.
Per les de 9V o de 4.5V, podeu seguir el mateix criteri (9V-10% = 8.1V, 4.5V-10% = 4.0V).

Uns quants dibuixets més...

2008-01-10T22:33:00.000+01:00

He creat una pachineta a googlepages per penjar-hi uns quants dibuixos que he pogut escanejar finalment, després d'una anunciada defunció del meu vell escanner HP. Són de les classes de dibuix a les que vaig els divendres. El proper començarem amb el carbonet (i els hauré de fotografiar, perquè el full és de 100x70 cm).

Bon any nou!!! (Resum d'un any selvàtic)

2008-01-01T14:34:00.000+01:00

Bon Any nou a tots!!!

Despatxo aquest any selvàtic en una festa amb karaoke de PlayStation (on finalment he tret algun rendiment al solfeig, i he quedat mig bé cridant al micro).

Es podria dir que he passat un any culturitzant-me, rascant-me la panxa (per dir-ho finament), pencant fort per "amor a l'art", convivint amb gent de les arts gràfiques, fent nous amics, recuperant els vells...

Recomano la experiència a tot aquell que se la vulgui permetre (i no em digueu "ja m'agradaria però...." perquè a més d'un li convindria desfer-se de coses que creu importants i no ho són tant). És qüestió d'estalviar una mica i plantejar-s'ho. No només els (massa abundants) funcionaris.

El primer descobriment va ser trobar-me amb la gent de la feina. De sobte, els mateixos problemes que em semblaven "terribles" mig any abans, i que els ex-companys em contaven, van perdre tota la seva substancia. És curiós com agafar distancia de les coses ens permet veure-les d'una altra manera. Normalment tenim un petit flaix al respecte quan canviem de feina, però al poc temps la nova feina ens té tant xuclats que ho oblidem. D'aquí la conveniència dels (bons) consultors.

Acabo l'any una mica preocupat respecte a les possibilitats de trobar feina en el mon del 3D. No és fàcil, i menys amb el meu perfil, que sembla que el sector d'aquest país no acaba de tenir clar (excepte en el cas dels videojocs).

En tot cas, esperem que el 2008 ens porti a tots el millor que pugui!!!!

Això s'acaba...

2007-11-21T18:13:00.000+01:00

Això s'acaba... falten dos dies per l'entrega, el dia 23, tot i que la projecció és el 30 i encara li farem retocs després. L'estress ha estat considerable, i a tots ens queda un mal regust de no poder haver arribat allà on voliem. Però això sempre passa en tot projecte que va contra una data. De fet, molt poca gent entrega el curt acabat el 23. Normalment s'entrega un montatge de tot el que es té fet.

Serà que em faig vell, però ha estat bastant curiós fer de "iaio" amb els grupets de gent més jove que tenia, desesperats, al voltant. Com es notava la falta d'experiència en projectes maratònics.

Pel que respecta al meu curt, avui i demà muntaré la pista de so, i el 23 estamparé el video i materials adicionals, i el 24 i 25 me'ls prendré de festa. No és la versió final, i segurament no el tancaré del tot fins principis de l'any que ve (si Deu vol). Em toca posar-me a currar.

La qüestió és que no se si val la pena allargar el curt, o acabar la versió actual. Parlant clar, no és una obra mestra, però vull veure-la si més no tancada. Ha estat graciós que ara que començava a trobar-li el gustet a animar, arribi l'hora d'entregar.

Fent una primera evaluació, he acumulat una bona experiència en Maya, MEL script i fins i tot API de Maya.
També he arribat a la conclusió, jo solet, que Mental Ray no serveix per producció d'animació (a menys que tinguis granges amb 200 nodes o una cosa per l'estil). Només per treure alguns mapes d'oclusió i coses semblants. M'hauria agradat poder fer servir RenderMan, però no ha estat possible.
En altres llocs on he aprés, per exemple, ha estat en el set-up del personatge. El proper tindrà els seus propis errors, però no els d'aquest. Animar amb els personatges que has montat hauria de ser exercici obligatori per qui es dedica a això, així te n'adones de com pot arribar a ajudar o perjudicar una decisió de disseny.

La millor lliçó, la d'un director que ens va visitar: Apren a dibuixar, em va dir. Tenia tota la raó del mon. "Apren a mirar" podria haver dit. Sort n'he tingut de l'ajuda d'una companya artista que m'ha donat un cop de ma (i algun clatellot ;-P).

Bicing: Una altra infra-estructura infra-equipada

2007-10-21T18:55:00.000+02:00

Sembla que és una constant d'aquest petit país nostre el tindre males infraestructures. Avui dia hi ha molt soroll amb la RENFE a Barcelona. Jo recordo tots els anys que m'he empassat el "Borreguero" per la línia Manresa-Lleida, que feia honor a les qualitats cinètiques del mol·lusc més representatiu de la geografia lleidatana (ie. anava a la velocitat dels caragols). Des que tinc cotxe, no hi he tornat a posar el peu. I ho sento, prefereixo passar per antiecològic que per idiota.

La darrera infra-estructura que ha implantat la ciutat comtal, les alegres bicicletes blanquivermelles, fa pena.

L'èxit inicial és més que comprensible: per què creieu que va triomfar? Per supersostenible i megaecològic? No. Perquè com a ÉSSERS HUMANS que som, ens donava la oportunitat de recuperar la DIGNITAT d'anar respirant l'aire contaminat de Barcelona abans que respirant les aixelles d'altri, com garrins en un camió de transport de bestiar.

Qui no prefereix pedalar sanament vorera avall? (Per cert, la ordenança municipal ha tingut l'efecte previsible: al ser una altra palla mental dels funcionariets de l'ajuntament. Com ho serà la limitació de 80 Km/h. Prenguin nota, senyors polítics nostres de via estreta).

La veritat, amb un parell de sortides en bici al dia, pràcticament t'estalvies el gimnàs. Fas cames (sobretot quan el canvi de marxes de la bici no rutlla o el fre s'enganxa), reflexes (quan el fre no s'enganxa... per molt que premis la palanca), pulmons (per cridar als vianants quan el timbre de la bicicleta no funciona), meditació (quan no hi ha llocs lliures per tornar la bici), kick-boxing (quan no funciona la connexió telefònica i no hi ha manera d'agafar bicicletes), natació quan plou, etc.

Les darreres setmanes han estat una lacra, per les constants caigudes de la línia (sospita d'informàtic vell: no han caigut les línies, se'ls penja el servidor a l'estar subdimensionat el servei). Si bé s'estan instal·lant noves estacions, encara no tenen suficient cobertura a la ciutat. Els cotxes segueixen (seguim) sent un perill pels ciclistes. Els ciclistes segueixen (seguim) sent un perill pels cotxes i els peatons. La gent es passa pel folre els carrils bici.

Crec que ja és hora de que ens independitzem... d'aquests inútils de polítics i els seus més inútils funcionaris encara.

Pànic a l'estadi

2007-10-18T19:41:00.000+02:00

Ufff... La producció d'aquest curt és una història de mai acabar... coses que es trenquen, coses que no funcionen, una sortida d'imatge de pena...

En fi, que m'estic pensant si tirar-me a la via o a la dona del maquinista, com s'acostuma a dir...

Queden uns 32 dies per la data d'entrega. Veurem si entrego tot acabat o només el que tingui (no és inusual que s'acceptin treballs no acabats, donada la dificultat de la tasca) i acabar després el que queda.

L'altra és que em toca posar-me a buscar feina nova (a partir de l'entrega). Veurem si encara pesco tanda en una productora local a la que ja han anat a parar alguns companys de master. Hi ha el perill d'esperar-me massa i que ja tinguin el cupo complet. Mai se sap.

Sinó, l'INEM proverirà.

Coses que pots trobar dins les escombreries...

2007-09-13T16:25:00.001+02:00

"Hi havia un reconegut filòsof i docent que es va dedicar a l'estudi del Zen durant molts anys.El dia que finalment va assolir la il·luminació, va treure tots els seus llibres al pati del darrera de casa i els va calar foc"
-- Conte Zen tradicional

PD: Bwahahahahaaha.....

Barcelona en Bicing (sense morir en l'intent)

2007-09-06T19:17:00.000+02:00

Quan em vaig apuntar a això del bicing, no em pensava que el faria servir tant. A pesar dels continus problemes (falta de bicicletes en uns punts, excés en altres, falles de connexió dels punts de servei, rodes punxades, frens desmanegats, etc) resulta molt pràctic per moure's per Barcelona.

Pel que sembla, l'il·lustre Arrejuntament de Barcelona ha decidit que a partir del 15 de Setembre, canvia la normativa de circulació i endurirá el control als ciclistes. De fet l'únic que faran serà aplicar el codi de circulació.

La qüestió és que en aquest país, quan et treus el carnet de moto o cotxe, aviat aprens que la teoria és molta teoria i que la pràctica es redueix a aquella clàssica expresió de "mariquita l'últim".

I si vas en bicicleta, no és diferent. La "nova" normativa diu:

Obligatorietat d'anar pel carril bici quan existeixi. Perfecte... això si no s'hi ha parat a sobre un dels camions de la neteja de l'ajuntament, tot i bloquejant-lo. Si les motos no adelanten fent servir el carril bici (si fan veure que pedalen, potser enganyen la policia). Si els altres ciclistes respecten el sentit del carril (per no creuar el carrer, fan servir el carril a contradirecció). I a l'estiu, si no trobes un ramat de peatons emmig del carril (usualment un grup de "guiris" als que el solet d'aquesta terra ha provocat un "xute" de dopamina, i caminen col·locats).
Si no hi ha carril bici, per la calçada: Això si que ho espero amb candeletes. El caos viari que es pot muntar pot ser espectacular. L'altre dia vaig fer la prova: Via Laietana avall en bicicleta. Em van pitar (indegudament), les motos adelantaven sense respectar els 2 metres de distancia que marca la llei, i em fa l'afecte que vaig ralentitzar el tràfic una bona estona. No cal dir que no anava allò que es diu "tranquil" ni molt menys.

En conclusió, em sembla que si bé Barcelona pot acceptar les bicicletes, socialment no estem a l'altura. En un país que ha d'imposar el comportament cívic a base de radars, carnets per punts i sancions, el que passarà és previsible. Uns quants amonestats durant el primer mes (la policia bé haurà de fer la seva feina), uns quants ciclistes atropellats que de bona fe es creuran que la calçada es segura per circular-hi en bici, i en poc temps, les coses tornaran al seu ordre natural (ciclistes pixant-se els semafors i circulant per les voreres alegrement, cotxes pitant a tot gas i la urbana fent de recaudadors d'impostos de l'Arrejuntament).

Jo volia anar al Siggraph ( buaaaaa :-P )

2007-08-12T11:48:00.000+02:00

... pero no tenia pasta, així que m'he de conformar amb les escurrialles que escampen per la xarxa. Com per exemple aquest fantastic PDF sobre els detalls tècnics de "Surf's Up", una altra producció pseudo-documental de pingüins (quant mal ha fet Linux....).

Més material: Els de Pixar (i no exà gota) tenen el seu propi repositori de documents amb una completa disquisició del seu darrer èxit "Ratatouille".

En la secció "canya dura" també hi ha un curs sobre modelat de pelambreres amb moltes equacions xungues.

Sens dubte, els més legibles, els de Surf's up i els de Pixar. Combinen criteris de producció reals amb tecnologia disponible.

Ratatouille

2007-07-27T19:14:00.000+02:00

Ahir vaig anar a veure (en exclusiva preestrena) la nova peli de Pixar: Ratatouille.

És curiós com les películes de Pixar han deixat de ser novetat impactant entre la gent i han passat a ser unes més del munt (tot i que d'alta qualitat).

Al gra. La película consta dels classics bons molt bons, dolents molt dolents, moralina Disney (sortosament sense cançonetes), etc.

La qualitat gràfica és excel·lent, si bé no s'aprecia un gran salt qualitatiu després de la familia espardenya de superherois, els escenaris estan molt treballats, la fotografia és increible, els efectes amb l'aigua es superen (mullats, onades, etc). La il·luminació està al nivell dels darrers desenvolupaments en el sector.

En quant a la història, és divertida, entreté, i està duta amb bon ritme. Molt més que "Cars" (que entenc una mica més des de que veig "Overhauling").

En resum, completament recomenable.

Canvi de plaaaaansss.....

2007-07-07T12:13:00.000+02:00

Ouch...

L'altre dia, abans de presentar l'animàtica, em vaig adonar d'una cosa que m'havia estat negant a veure... la historia que tenia montada havia crescut massa grossa, plena de clixés, i despres de molts canvis no havia millorat.

Passa com amb els projectes informàtics. Comencen semblant una bona idea, s'hi va afegint opcions, i al final són monstres incontrolables.

El que va fer tombar la barraca va ser una escena brillant de la película "Copying Beethoven". En ella, un jove arquitecte presenta una maqueta d'un pont a un concurs. La seva promesa, copista de Beethoven, es perseguida per aquest darrer fins l'exposició. Demanat per la seva opinió sobre el pont, Beethoven diu que li falta ànima, i que li farà "el millor favor que li poden fer": D'un cop de bastó, destroça la maqueta. Seguidament, li diu que es quedi amb aquell sentiment de rabia i que en tregui una obra de veritat.

Doncs això és el que tocava fer amb aquest projecte. Cop de bastó i les escombreries.

L'endemà em van tornar a despertar les obres del parking de davant de casa. Porten mesos donant pel sac. A la tarda ja tenia un nou guió. Dues pàgines.

Veurem que passa.

Projecte pel Master

2007-06-21T16:32:00.000+02:00

Primers tests...

S'ha acabat el master!

2007-06-20T16:32:00.000+02:00

Ahir va ser la darrera classe del Master en Animació 2006 de la UPF. Celebrat per duplicat amb dues sortides, ara arriba l'estiu... i promet ser infernal!

Ara toca posar-s'hi seriosament i produir un curt de mes de 3 minuts. Estic en preproducció. He rebut una mica d'ajuda en el disseny de personatges de l'amico Gianfranco, i avui he estat jugant amb la plastelina per fer una primera aproximació.

Ara, a passar l'estiu com puguem. Els de la UPF em tanquen la facu les tardes de juliol, o sigui que no podré tirar d'aire acondicionat ni de PC.

Algú em deixa 2500 euros???? ;-P

Gadget per animadors

2007-05-26T11:59:00.000+02:00

Mentres busco guió pel curt final del Master, he parit una petita aplicació basada en igoogle (http://www.google.com/ig). Es diu Animator Toolkit i és bàsicament una multi-eina que converteix, sabent els frames per segon a que es roda, entre frames i segons. Inclou un cronometre (en temps i en frames) acumulador i un metrònom (que a la vegada pot mesurar l'interval entre clics i donar-te el ritme en BPMs i frames).

Per afegir-lo a una pàgina podeu usar el següent codi:

<script src="http://gmodules.com/ig/ifr?url=http://ramon.poca.googlepages.com/AnimatorCalc3.xml&synd=open&w=320&h=200&title=Animator+Toolkit&nocache=1&border=%23ffffff%7C0px%2C1px+solid+%23ffdd00%7C0px%2C2px+solid+%23ffdd33%7C0px%2C2px+solid+%23ffee99&output=js"></script>

Yata! El primer curt 3D!

2007-04-29T23:15:00.000+02:00

Una breu nota per anunciar el meu primer minicurt en 3D! Bé, de fet és un exercici del master, però ha quedat prou monuuuu.

"Lonely Avenue". Canta Ray Charles. 40 segons.

Properament a les seves pantalles.

Bodegong

2007-04-01T16:06:00.000+02:00

Intent de reproducció d'un bodegón de Menendez. Està fet amb textures procedurals. El pa... el maleït pa... :-P

And now for something completely the same: el flexo que salta

2007-02-16T17:03:00.000+01:00

Segón intent...

Ooops...

Flexo saltant... o no

2007-02-15T21:35:00.000+01:00

Un exercici "classic" en l'animació 3D: El flexo que salta.

Err... seguirem intentant-ho...

Exercici de meitat de curs

2007-02-08T15:49:00.000+01:00

Ja hi som... comencem amb Maya a sac.

40 segons d'una cançó.
Un personatge.
Obligatori 15 segons de lip-sync (sincronitzar veu i personatge).
Fons estàtics o vídeo sobre el que s'haurà de composar.

La meva cançó la canta Ray Charles, però el personatge no durà ulleres fosques ni mourà el cap amunt i avall com feia ell. :-P

De moment he fet un esquema de situació de l'escenari (cutre) per provar diferents plans i composicions. Més endavant podré provar la llum.

Romesco "made in UAB"

2007-01-28T20:10:00.000+01:00

Buscava una recepta de Romesco, i mira per on la UAB m'ha donat la resposta...

http://www.blues.uab.es/~osha22/restauracio/receptes/receptes_restauracio/s_romesco.htm

Desánim

2007-01-15T17:56:00.000+01:00

Que fas quan vas amb les millors intencions i et topes de cap amb un grup que no respon a les teves expectatives? Quan tothom passa però ningú no ho vol admetre. Quan la il·lusió per un projecte comú és absent.

Opció 1: Estirar del carro. Garantia segura d'acabar cansat com un ruc i amb cara d'idem. Després si la cosa no surt bé, no falla que t'acusaran de tenir-ne la culpa.

Opció 2: Passar de tot. Anar a remolc. Sembla una bona opció. Et situes a la defensiva i culpes a qui pren les decisions. Només té un problema. Que si tothom es situa a aquest costat i ningú estira del carro, el carro no es mou (com bé preveu la segona llei de Newton).

Suposo que la resposta deu estar enmig. Encara que no se enmig de qué...

Canvis, pixera i cintes de video

2006-12-10T16:42:00.000+01:00

Bé, heus ací el resultat de l'actualització al nou blogger. I per celebrar-ho, penjo un dels primers (sub)productes del master: Una animació feta en la tècnica de "Stop-Action". Es pren foto per foto el subjecte i es crea el moviment.

El curt no té un títol oficial.

Ja per rematar, el mini-curt que vam improvisar amb els ninos de plastilina al Pati Llimona ara farà un any: "Microviajes la salvaje"

Flower Power

2006-10-24T11:45:00.000+02:00

Més exercicis. Fent servir NURBS, fer flors i plantes. Realment, no té molt què, però m'he currat una mica les textures per que no fos tan trist.
*** update***
Me l'he currat una mica més ;-P.

"Hombre en pelotas mirando al este"

2006-10-14T18:59:00.000+02:00

Efectivament, va tocar pintar amb model, i aquí van els resultats. De les coses que vaig notar, sobretot, que he de millorar les proporcions. Tot i que encara em falten alguns capítols del llibre per arribar-hi... :-P

Pintant cap per avall

2006-10-08T22:18:00.000+02:00

En el meu periple neoartístic, estic seguint a més de les classes del master, un llibre que es titula "Dibujar con el lado derecho del cerebro" (Drawing on the right side of the brain). La tesi del llibre és què si som capaços de donar el control a la part dreta del cervell (la més "creativa") i anihilem l'efecte de la part esquerra (lineal, verbal, intelectual) podem millorar substancialment la nostra capacitat de representació.

Per això proposa un exercici curiós i que us recomeno: Copiar un dibuix cap per avall. Això desconcerta el cervell "intelectual", i passa el control a la part dreta. Curiosament, funciona bastant bé.

Me n'he adonat bastant en dibuixar una ma (una d'aquelles coses que costen del dibuix). Fent-ho del dret, tendim a descomposar "verbalment" la ma: braç, ara el palmell, ara els cinc dits, un de gros i quatre prims... i acabes amb un nyap que s'assembla a qualsevol cosa menys a una ma.

Copiant la ma cap per avall, en canvi, et centres en la relació entre els elements, i el resultat és molt millor, suposo perquè pintes el que veus, en comptes de pintar la representació mental que tens d'una ma.

Seguiré informant dels progressos que faci amb aquest llibre. Mentrestant, l'original i la copia del meu exercici.

Zen i l'art de pinto-i-colorejo

2006-10-06T22:59:00.001+02:00

En la part positiva, he començat un màster a la Pompeu Faba, dedicat a l'animació. Estic rodejat per un flanc de gent de belles arts i per l'altre de gent d'audiovisuals. Les primeres classes han estat bastant "creatives", hem fet una animació abstracta en Flash (on he comprovat que em falta molt d'aprendre sobre composició, espai, etc), un "flipbook" (un tac de paper de prendre notes, que es fa passar ràpid amb el polze) on hi dibuixes el que et vingui en gana per animar, i avui una classe de dibuix de perfils i volums (on alguns alumnes han fet de models). La setmana que ve diuen que tindrem model nu i tot! (Un tio... quina llàstima :-P).

I com que sóc bastant primerenc en això del dibuix figuratiu, m'atreviré a posar els meus primers "pinitos", per poder comparar més endavant.

Au, si algú encara llegeix aquest blog, pot posar-me'ls a caldo. :-D

Fent Dissabte...

2006-03-04T19:37:00.000+01:00

Avui ha estat un dissabte aprofitat. Aprofitant que he quedat amb els amics M&M's (Manel i Maria Jesus ;-P) a la universitat, he vist companys que feia temps que no veia , des de que vaig deixar d'anar a la universitat. Hem dinat al bar de la facultat, comprovant que hi ha coses que no canvien... continua alimentant sense deixar content. Deu ser que m'he tornat molt sibarita. Els macarrons no duen caviar?

A la tarda toca seguir amb la plastilina. He hagut de reconstruir l'esquelet i reomplir d'escuma. He canviat l'alambre d'estany, massa fràgil, pel d'alumini prim, enroscant-ne dos per donar-li més resistència al trencament. Ja tinc les pintures per làtex. Ara a veure que surt d'aquí. No voldria crear molta expectativa, que ja tinc amics que esperen veure "Chicken Run II" produïda per un servidor... X-D

Plastilinejant

2006-02-15T22:45:00.000+01:00

M'he apuntat a un curs d'animació en plastilina en un casal de Barcelona. El dona una noia molt simpàtica i m'ho estic passant d'allò més bé.

Recupero així una afició, la de l'animació, tal com m'ho vaig proposar. De moment estem fent esquelets amb alambre i estany, tot i que m'agradaria provar amb un de mecànic. La setmana que ve donarem la capa exterior de plastilina.

Ha estat curiós veure la quantitat de materials que es poden usar per construir aquests mons de fantasia... alambre de tots tipus i totes mides, gomaescuma, poliespan, roba, paper. He de confesar-ho... m'encanta fer ninots. :-D

A veure si podrem rodar un mínim de plans per que compensi. La tasca és complicada... els d'Aardman empraven 3 dies per 10 segons! I ells són professionals.

Any nou, vida nova

2005-12-26T12:31:00.000+01:00

Com cada cap d'any, l'inconscient col·lectiu ens torna a aquelles tradicions no escrites que en aquestes dates tenim. Una d'elles, fer balanç de l'any.

I com que tots tenim les nostres coses, per mi aquest any ha estat d'aquells de baixada, de quart minvant si se'm permet la referència lunar.

Però com la roda de la fortuna sempre gira, espero que aquest any que ve girí més a millor. He passat uns bons anys a la meva empresa actual, però em sembla que em convé un canvi. Repesco algunes il·lusions perdudes en el sac de la memòria, com l'animació per ordinador, el 3D, i em plantejo si podria trobar alguna cosa en aquest sector.

Recordo amb nostàlgia el temps que vaig treballar en Realitat Virtual. Era dur, però el resultat final compensava. Una efímera creació de llums i colors, un espectacle pels sentits, una sorpresa amb profunditat de camp.

Ara, amb una mica més d'anys a l'esquena, encara em plantejo si podria tornar a treballar en el sector. Qui ho sap.

Ho apuntaré a la llista de projectes per l'any nou, a una distància prudencial d'allò de "anar al gimnàs", que ja sabem tots, durarà el que les campanades d'any nou. ;-)

Ens han "offshorejat" (deee pita pita del...)

2005-12-04T15:20:00.000+01:00

En un moviment estratègic brillant i inesperat, la meva empresa ha despatxat els 5 col·legues del meu equip i els ha substituït per un grup de desenvolupadors a la Índia. Han tingut, si més no, la sort de sortir amb una indemnització "decent".

Per la meva part, com a "pica" de sistemes, em quedo a condició d'acceptar un 24x7. La gran pregunta és: Què fas en aquests casos?

M'explico: El més "brillant" de l'assumpte ha estat que els han despatxat a un mes vista. Gent que han desenvolupat tres sistemes, un portal, una botiga B2B i un complet sistema de gestió de cursos per una acadèmia amb més de 500 centres per tot el mon durant 4 anys. Coneixen el funcionament de l'empresa, dels centres, els errors més comuns.

No sé, realment, quin valor tenen per aquesta gent els coneixements adquirits durant anys. Sembla ser que cap ni un. I ja us dic jo que arribarem a final d'any i l'equip indi encara no tindrà la menor idea d'on s'han fotut. I a final de l'any vinent, potser encara tampoc.

Per la meva part, he decidit prendre-ho d'una forma madura i ajudar en tot el possible al traspàs del marró... perdó, de la fantàstica oportunitat de desenvolupament. En el fons em sento una mica com col·laborant al traspàs de residus radioactius al tercer mon.

Això sí. Procuraré no estar al mig del merder quan, inevitablement, hi hagin les primeres ficades de gamba, inevitables.

Em pregunto perquè no fan "offshoring" dels directius... això potser sí que funcionaria. ;-)

La matemàtica de la història. (o "La història sempre es repeteix")

2005-11-02T15:49:00.000+01:00

Alexandre Deulofeu, un autor pràcticament desconegut pel públic, farmacèutic figuerenc i pensador original, va publicar un conjunt de volums sota el nom de "La matemàtica de la història", on intentava buscar una correlació entre diferents períodes històrics. Com ell diu, modelar la història com a "processos biològics perfectes".

De resultes d'això, va treure una sèrie de teories i xifres segons les quals, les societats humanes tendeixen a comportar-se de forma cíclica.

Tota civilització (entesa com a fenomen cultural que podia variar la seva localització) dura de mitjana 5.100 anys, dividits en tres períodes de 1700 (unificació, apogeu i decadència).
Cadascuna d'aquestes fases passa per diferents estadis, començant per una primera fase d'organització més "democràtica" (si més no de certes classes socials), creixent fins una fase d'expansió "imperial", que tindrà una inevitable patacada en superar la seva pròpia capacitat d'abast. D'aquí passarà a una fase imperial conservadora, que acabarà disgregant-se tant per la corrupció interna com per les pressions exteriors. La segueix una fase de decadència i retorn al caos, dictadures, etc.

Els llibres d'aquest bon home no s'han tornat a publicar des dels anys 60/70. És difícil trobar-los. Jo els vaig trobar a la biblioteca de Matemàtiques de la UB.

És més una cerca d'un patró estadístic que no matemàtic, realment. Tot i que és difícil en un tema com la història.

Deulofeu va continuar la sèrie amb diversos volums, analitzant les diferents civilitzacions i intentant ajustar les seves teories.

De tota manera, l'èxit d'una teoria científica depèn de la seva capacitat de fer prediccions. Deulofeu va predir, als anys 50, la caiguda de l’URSS (amb l’observació contundent què, sota tota la panòplia comunista, no s'amagava res més que un pseudo- règim feudal decadent). També el 1967 predeia el mercat comú europeu, el 1948 que Alemanya ressorgiria tan aviat com deu anys després de perdre la guerra. També preveié la “imperialització” del poder dels EUA i l'expansió de Xina.

La predicció més graciosa, en un àmbit més local, és la que diu que Catalunya serà independent el 2029 (o part d'una federació).

Nostradamusismes

Amb tot tipus de predicció sempre ha passat què o bé és molt vaga (donant molt marge a la interpretació) o bé es demostra falsa.

Tanmateix les prediccions de Deulofeu eren bastant concretes. Faltaria una anàlisi minuciosa de les que va errar, perquè és ben possible que n’errés alguna. El més esmenable de la seva teoria és que és una aproximació bàsicament estadística i interpolatòria, però si més no científica.

No pot deixar, tanmateix, de ser-me simpàtica la figura d’aquest personatge, un geni incomprès i despreciat de la seva època.

En un temps en el qual el profetisme amateur regna, els profetes televisius potser haurien de prendre nota de com una mica de mètode i estudi (perquè dubto que sigui res més) dona més possibilitats d'encertar.

Addenda

Gutiérrez, Juli -- ALEXANDRE DEULOFEU. La matemàtica de la història. Ed. Llibres de l'índex - Neopàtria. 2004.
Deulofeu, Alexandre -- "La matemática de la historia" (8 volums). Ed. Emporitana, 1954. Fora de catàleg. Es poden trobar a la Biblioteca de Catalunya, alguna cosa al catàleg col·lectiu de les universitats.

Que pensin ells...

2005-10-27T10:58:00.000+02:00

Un tema apassionant que m'ha tingut distret darrerament, a causa de dos llibres:

On intelligence - Jeff Hawkins
El nacimiento de la mente - Gary Marcus

On intelligence

Assumpcions fonamentals del llibre: El còrtex està format per series de cèl·lules funcionalment equivalents. No hi ha cèl·lules diferenciades per processos diferents. Dit d'altra manera, els diferents tipus d'informació que la ment pot processar es processen a través dels mateixos mecanismes. Les entrades son diferents, i estan adaptades a captar un cert espectre d'informació. Els "processadors" (les neurones) són d'ús general.

L'autor presenta un model funcional del còrtex, que segons ell es defineix per aquestes característiques.

Les xarxes neurals funcionen a través del reconeixement de "representacions invariants". Una representació invariant és un patró de pesos, que no canvia amb transformacions "afins" (engrandir, empetitir, rotar). Per exemple una cara vista cap per avall, continua sent una cara.
En un nivell més alt, el conjunt de 6 capes de neurones que és el còrtex, té connexions de re-alimentació. Això és, sortides que es connecten a les entrades de capes inferiors. Això dona com a resultat la capacitat de generar seqüències de patrons (p.ex. seqüències temporals).

Jeff Hawkins proposa que el cervell crea un model del mon usant gran quantitat de memòria. Tot el que aprenem s'emmagatzema. La novetat ve en com el cervell utilitza aquest model.

Hawkins proposa que el còrtex empra aquesta informació per crear prediccions sobre el que espera percebre, i que utilitza aquesta predicció per comparar-la amb la realitat.

Un exemple que dona: Entrem en la nostra habitació o despatx. Algú ha deixat un objecte que no hi era.

Mentre mirem, no parem atenció. Mentre el "model" coincideix amb la "observació", no reaccionem.

És quan de sobte ens adonem que el "model" (no-hi-ha-tal-objecte) no coincideix amb la observació (hi-ha-un-objecte) que el cervell es veu obligat a re-considerar aquest model, reformular-lo i aprendre. D'aquí que s'aprengui dels errors però no (o no tant) dels encerts. Un encert no canvia el nostre model del món. Un error sí.

Altre exemple, el pany de la porta: Suposem que algun graciós canvia la nostra porta per una idèntica però amb el pany uns 10 centímetres per sota d'on estava l'original. Només arribar a casa, ens adonem que alguna cosa passa, però no sabem el què. El nostre còrtex ja ha predit on estaria el pany, l'altura a la que havíem de moure el braç per posar la clau, etc, mentre nosaltres no n'érem ni de bon tros conscients. És quan el model xoca amb la realitat que realment ens "sorprenem" i ens veiem obligats a reformular-lo.

La gràcia d'aquest model és el seu mecanicisme. La seva aparent simplicitat, i tanmateix la seva potència.

Jerarquia

L'altre aspecte interessant és la organització jeràrquica del coneixement/memòria.

Hawkins proposa que en les capes més inferiors, s'hi formen estructures capaces de reconèixer els conceptes més simples, i que aquests s'agrupen en capes superiors.

Davant una percepció, aquests conceptes s'etiqueten i s'envien capes "amunt". Quan una correspondència prou exacta es troba, aquesta es propaga com una "etiqueta" i es descarten els detalls.

Quan aquesta percepció no es correspon amb la predicció (el model) que ofereixen les capes més altes, les capes superiors demanen més detalls per actualitzar la seva base d'informació, el model.

Molts aspectes de la creació humana s'organitzen en nivells jeràrquics. Per exemple el llenguatge té una estructura jeràrquica clara, molts cops analitzada pels teòrics del llenguatge. Els fonemes formen paraules, les paraules frases, les frases textos.

En la música, les notes formen melodies. Les melodies, temes. Els temes es coordinen per formar parts. De la mateixa manera la matemàtica obeeix una estructura similar. Teoremes més simples formen la base per teoremes més complexos.

De fet, com més s'especialitza algú en un camp, més ràpid és capaç de reconèixer les estructures més bàsiques. Un matemàtic amb molta experiència és capaç de trobar errors amb només un cop d'ull. Sense saber molt bé el què, la cura de la predicció que fa col·lisiona més ràpidament amb el que llegeix.

És curiós com un concepte, el de jerarquia, que ha estat sempre tan present en la història de la humanitat, des de la organització social fina a la del coneixement, s'origina de fet en les capes més interiors del cervell, a causa d'un model de cablejat.

No és estrany que la humanitat acabi aplicant el model jeràrquic en tots aquells aspectes que demanen la organització de la informació i de la decisió. Cal preguntar-se si això és una ressonància a gran escala d'aquest model a petita escala.

Ordinadors intel·ligents?

Sembla que els plans de l'amic Hawkins van en direcció a construir màquines intel·ligents basades en aquest model de la ment. Si bé els que ens dediquem al sector informàtic sabem que un sistema suficientment complex és capaç de reaccions insospitades. Si dins el sector ja havíem arribat a un nivell important de sarcasme al respecte, crec que ens queden encara móns per descobrir...

- "Hola! Servei terapiotècnic? Tinc un problema"
- "Digui'm que li passa"
- "L'ordinador i la impressora s'estan discutint. Sembla que l'ordinador està gelós perquè ella li fa més cas a l'escanner que a ell"
- "Mmmm... Va tenir l'ordinador una fabricació difícil?"
- "Sí, crec que el robot de la planta que el va muntar era addicte a la corrent alterna..."

Només de pensar-hi em venen ganes de deixar la informàtica i tornar als meus orígens familiars de pastorets de la muntanya. Si és que encara en queda, de muntanya o pastorets.

De fet la ciència ficció ja va imaginar un futur així. Isaac Assimov a "Jo Robot" ens presenta la protagonista com una "psicòloga" de robots que s'enfronta a problemes de personalitat generades per les tres lleis de la robòtica. Segurament del mateix gènere de lleis arbitraries que tants problemes provoquen en la societat.

Curiós, per altra banda, el que la imaginació ha trobat abans que la ciència.

És curiós com aquest model tan simple sembla explicar tants fenòmens del comportament. L'autor arriba a establir que el fenomen de la consciència no és res més que la conseqüència de l'existència d'aquesta organització.

És realment la ment tan mecànica? Es pot reduir l'existència humana a una gran computació distribuïda? La corrent mecanicista defensa que sí.

Una argument informal a favor de que el model pugui ser tan "simple" podria venir del que hem après amb la construcció d'ordinadors. Realment, si algú no ha arribat algun cop a atribuir característiques humanes al comportament del seu PC, és que no hi ha treballat prou hores. Tanmateix, el model subjacent i les normes que el guien són ben conegudes pels experts.

De totes maneres, la visió no seria completa sense el segon llibre.

El neixement de la ment

El segon llibre, vastament interessant, explica la formació d'aquesta pansa arrugada que diem cervell. Ens explica, de forma lleugera, la síntesi proteica a través de l'ADN, i com aquestes mateixes hormones sintetitzades guien la construcció del mateix.

ADN computacional

Un aspecte que han descobert els científics de l'ADN és que els grups de tripletes que formen un gen codifiquen seqüències del tipus SI->LLAVORS (l'if..then computacional).

Aquests conjunts funcionen detectant la presència a l'exterior de certs marcadors. Quan un d'aquests marcadors correspon a la part "SI", provoca l'activació de la transcripció de la part "LLAVORS". Aquesta, al seu temps, genera l'alliberament de nous marcadors, enzims i substàncies.

Igualment, l'activació d'una certa regla pot provocar l'activació de moltes altres. Un efecte allau, de conseqüències increïbles... la vida!

El model que sempre s'havia presentat de l'ADN era més semblant a un "mapa de construcció" que no pas a un programa computacional. De fet, un gran avantatge d'això és que un mapa no pot reaccionar a l'entorn. Un programa sí. També és veritat que un programa variable pot tenir més errors que un mapa prefixat, i d'aquí que de vegades la vida ens dona sorpreses.

Com a informàtic, m'apassiona la idea d'un sistema així, i les imprevisibles conseqüències que pot portar.

Entrem en un altre domini: Un "ordinador" que es construeix a si mateix. A partir d'una cèl·lula, es va desencadenant un programa capaç de generar un humà, un periquito o una balena. Un ordinador que és capaç d'adaptar-se al medi d'una forma increïble, tot i que no sense el preu d'unes quantes extincions.

Simplificant molt, cada cèl·lula esta formada per una unitat de cinta que és l'ADN, una unitat de construcció (els ribosomes), un munt de peces (les proteïnes), i molt de temps lliure. Ara, agrupem varies d'aquestes cèl·lules i permetem que els grups de proteïnes que unes generen passin d'unes a altres, com "paquets de dades". Cada paquet porta un missatge, i aquests es difonen per les cèl·lules veïnes.

Dit així sembla molt simple. Despres cada tipus de cèl·lula s'especialitzarà en una tasca (teixit muscular, neurones, fer cera a les orelles...) però la base funcional és la mateixa.

Reflexions

Un professor que vaig tenir opinava que l'èsser humà no havia inventat res, sinó que simplement imitava la natura.

Hem creat la computació a imatge i semblança dels mecanismes més bàsics que ens mouen i ens donen la vida. Som nosaltres computadors?

Algú va observar que durant l'evolució científica de la humanitat, el llenguatge de la tecnologia s'ha usat per definir l'èsser humà i en general qualsevol aspecte de la realitat. A l'època de Newton, érem mecanismes de rellotgeria. Als temps del vapor i la termodinàmica, érem sistemes en intercanvi de calor. Al temps de la computació, som computadors. No és estrany, ja que la tecnologia es basa en els models matemàtics de la realitat creats per la ciència, i per tant tendirem a reutilitzar el llenguatge existent.

Així doncs seria més just dir que els computadors són pobres simulacions d'éssers humans.

De fet la tecnologia sembla evolucionar, curiosament, cap a la creació de vida. No són pocs els que creuen que l'objectiu és tornar immortal l'èsser humà. Que l'èsser humà es perfeccionarà a si mateix fins esdevenir una entitat nova. Acabarem tenint tots el la ment de Stephen Hawking i el cos de Arnold Schwartzenager? O la cagarem com és costum i serà a l'inrevés?

Hello world!

2005-10-19T21:49:00.000+02:00

Hello World!

No podia ser una altra cosa, el meu primer article de blog. Deformació professional. ;-)