De resultes d'això, va treure una sèrie de teories i xifres segons les quals, les societats humanes tendeixen a comportar-se de forma cíclica.
- Tota civilització (entesa com a fenomen cultural que podia variar la seva localització) dura de mitjana 5.100 anys, dividits en tres períodes de 1700 (unificació, apogeu i decadència).
- Cadascuna d'aquestes fases passa per diferents estadis, començant per una primera fase d'organització més "democràtica" (si més no de certes classes socials), creixent fins una fase d'expansió "imperial", que tindrà una inevitable patacada en superar la seva pròpia capacitat d'abast. D'aquí passarà a una fase imperial conservadora, que acabarà disgregant-se tant per la corrupció interna com per les pressions exteriors. La segueix una fase de decadència i retorn al caos, dictadures, etc.
Els llibres d'aquest bon home no s'han tornat a publicar des dels anys 60/70. És difícil trobar-los. Jo els vaig trobar a la biblioteca de Matemàtiques de la UB.
És més una cerca d'un patró estadístic que no matemàtic, realment. Tot i que és difícil en un tema com la història.
Deulofeu va continuar la sèrie amb diversos volums, analitzant les diferents civilitzacions i intentant ajustar les seves teories.
De tota manera, l'èxit d'una teoria científica depèn de la seva capacitat de fer prediccions. Deulofeu va predir, als anys 50, la caiguda de l’URSS (amb l’observació contundent què, sota tota la panòplia comunista, no s'amagava res més que un pseudo- règim feudal decadent). També el 1967 predeia el mercat comú europeu, el 1948 que Alemanya ressorgiria tan aviat com deu anys després de perdre la guerra. També preveié la “imperialització” del poder dels EUA i l'expansió de Xina.
La predicció més graciosa, en un àmbit més local, és la que diu que Catalunya serà independent el 2029 (o part d'una federació).
Nostradamusismes
Amb tot tipus de predicció sempre ha passat què o bé és molt vaga (donant molt marge a la interpretació) o bé es demostra falsa.
Tanmateix les prediccions de Deulofeu eren bastant concretes. Faltaria una anàlisi minuciosa de les que va errar, perquè és ben possible que n’errés alguna. El més esmenable de la seva teoria és que és una aproximació bàsicament estadística i interpolatòria, però si més no científica.
No pot deixar, tanmateix, de ser-me simpàtica la figura d’aquest personatge, un geni incomprès i despreciat de la seva època.
En un temps en el qual el profetisme amateur regna, els profetes televisius potser haurien de prendre nota de com una mica de mètode i estudi (perquè dubto que sigui res més) dona més possibilitats d'encertar.
Addenda
- Gutiérrez, Juli -- ALEXANDRE DEULOFEU. La matemàtica de la història. Ed. Llibres de l'índex - Neopàtria. 2004.
- Deulofeu, Alexandre -- "La matemática de la historia" (8 volums). Ed. Emporitana, 1954. Fora de catàleg. Es poden trobar a la Biblioteca de Catalunya, alguna cosa al catàleg col·lectiu de les universitats.
