Pànic a l'estadi

Ufff... La producció d'aquest curt és una història de mai acabar... coses que es trenquen, coses que no funcionen, una sortida d'imatge de pena...

En fi, que m'estic pensant si tirar-me a la via o a la dona del maquinista, com s'acostuma a dir...

Queden uns 32 dies per la data d'entrega. Veurem si entrego tot acabat o només el que tingui (no és inusual que s'acceptin treballs no acabats, donada la dificultat de la tasca) i acabar després el que queda.

L'altra és que em toca posar-me a buscar feina nova (a partir de l'entrega). Veurem si encara pesco tanda en una productora local a la que ja han anat a parar alguns companys de master. Hi ha el perill d'esperar-me massa i que ja tinguin el cupo complet. Mai se sap.

Sinó, l'INEM proverirà.

Coses que pots trobar dins les escombreries...

"Hi havia un reconegut filòsof i docent que es va dedicar a l'estudi del Zen durant molts anys.El dia que finalment va assolir la il·luminació, va treure tots els seus llibres al pati del darrera de casa i els va calar foc"
-- Conte Zen tradicional

PD: Bwahahahahaaha.....

Barcelona en Bicing (sense morir en l'intent)

Quan em vaig apuntar a això del bicing, no em pensava que el faria servir tant. A pesar dels continus problemes (falta de bicicletes en uns punts, excés en altres, falles de connexió dels punts de servei, rodes punxades, frens desmanegats, etc) resulta molt pràctic per moure's per Barcelona.

Pel que sembla, l'il·lustre Arrejuntament de Barcelona ha decidit que a partir del 15 de Setembre, canvia la normativa de circulació i endurirá el control als ciclistes. De fet l'únic que faran serà aplicar el codi de circulació.

La qüestió és que en aquest país, quan et treus el carnet de moto o cotxe, aviat aprens que la teoria és molta teoria i que la pràctica es redueix a aquella clàssica expresió de "mariquita l'últim".

I si vas en bicicleta, no és diferent. La "nova" normativa diu:

• Obligatorietat d'anar pel carril bici quan existeixi. Perfecte... això si no s'hi ha parat a sobre un dels camions de la neteja de l'ajuntament, tot i bloquejant-lo. Si les motos no adelanten fent servir el carril bici (si fan veure que pedalen, potser enganyen la policia). Si els altres ciclistes respecten el sentit del carril (per no creuar el carrer, fan servir el carril a contradirecció). I a l'estiu, si no trobes un ramat de peatons emmig del carril (usualment un grup de "guiris" als que el solet d'aquesta terra ha provocat un "xute" de dopamina, i caminen col·locats).
  
• Si no hi ha carril bici, per la calçada: Això si que ho espero amb candeletes. El caos viari que es pot muntar pot ser espectacular. L'altre dia vaig fer la prova: Via Laietana avall en bicicleta. Em van pitar (indegudament), les motos adelantaven sense respectar els 2 metres de distancia que marca la llei, i em fa l'afecte que vaig ralentitzar el tràfic una bona estona. No cal dir que no anava allò que es diu "tranquil" ni molt menys.

En conclusió, em sembla que si bé Barcelona pot acceptar les bicicletes, socialment no estem a l'altura. En un país que ha d'imposar el comportament cívic a base de radars, carnets per punts i sancions, el que passarà és previsible. Uns quants amonestats durant el primer mes (la policia bé haurà de fer la seva feina), uns quants ciclistes atropellats que de bona fe es creuran que la calçada es segura per circular-hi en bici, i en poc temps, les coses tornaran al seu ordre natural (ciclistes pixant-se els semafors i circulant per les voreres alegrement, cotxes pitant a tot gas i la urbana fent de recaudadors d'impostos de l'Arrejuntament).

Jo volia anar al Siggraph ( buaaaaa :-P )

... pero no tenia pasta, així que m'he de conformar amb les escurrialles que escampen per la xarxa. Com per exemple aquest fantastic PDF sobre els detalls tècnics de "Surf's Up", una altra producció pseudo-documental de pingüins (quant mal ha fet Linux....).

Més material: Els de Pixar (i no exà gota) tenen el seu propi repositori de documents amb una completa disquisició del seu darrer èxit "Ratatouille".

En la secció "canya dura" també hi ha un curs sobre modelat de pelambreres amb moltes equacions xungues.

Sens dubte, els més legibles, els de Surf's up i els de Pixar. Combinen criteris de producció reals amb tecnologia disponible.

Ratatouille

Ahir vaig anar a veure (en exclusiva preestrena) la nova peli de Pixar: Ratatouille.

És curiós com les películes de Pixar han deixat de ser novetat impactant entre la gent i han passat a ser unes més del munt (tot i que d'alta qualitat).

Al gra. La película consta dels classics bons molt bons, dolents molt dolents, moralina Disney (sortosament sense cançonetes), etc.

La qualitat gràfica és excel·lent, si bé no s'aprecia un gran salt qualitatiu després de la familia espardenya de superherois, els escenaris estan molt treballats, la fotografia és increible, els efectes amb l'aigua es superen (mullats, onades, etc). La il·luminació està al nivell dels darrers desenvolupaments en el sector.

En quant a la història, és divertida, entreté, i està duta amb bon ritme. Molt més que "Cars" (que entenc una mica més des de que veig "Overhauling").

En resum, completament recomenable.

Canvi de plaaaaansss.....

Ouch...

L'altre dia, abans de presentar l'animàtica, em vaig adonar d'una cosa que m'havia estat negant a veure... la historia que tenia montada havia crescut massa grossa, plena de clixés, i despres de molts canvis no havia millorat.

Passa com amb els projectes informàtics. Comencen semblant una bona idea, s'hi va afegint opcions, i al final són monstres incontrolables.

El que va fer tombar la barraca va ser una escena brillant de la película "Copying Beethoven". En ella, un jove arquitecte presenta una maqueta d'un pont a un concurs. La seva promesa, copista de Beethoven, es perseguida per aquest darrer fins l'exposició. Demanat per la seva opinió sobre el pont, Beethoven diu que li falta ànima, i que li farà "el millor favor que li poden fer": D'un cop de bastó, destroça la maqueta. Seguidament, li diu que es quedi amb aquell sentiment de rabia i que en tregui una obra de veritat.

Doncs això és el que tocava fer amb aquest projecte. Cop de bastó i les escombreries.

L'endemà em van tornar a despertar les obres del parking de davant de casa. Porten mesos donant pel sac. A la tarda ja tenia un nou guió. Dues pàgines.

Veurem que passa.

Projecte pel Master

Primers tests...