Barcelona en Bicing (sense morir en l'intent)

Quan em vaig apuntar a això del bicing, no em pensava que el faria servir tant. A pesar dels continus problemes (falta de bicicletes en uns punts, excés en altres, falles de connexió dels punts de servei, rodes punxades, frens desmanegats, etc) resulta molt pràctic per moure's per Barcelona.

Pel que sembla, l'il·lustre Arrejuntament de Barcelona ha decidit que a partir del 15 de Setembre, canvia la normativa de circulació i endurirá el control als ciclistes. De fet l'únic que faran serà aplicar el codi de circulació.

La qüestió és que en aquest país, quan et treus el carnet de moto o cotxe, aviat aprens que la teoria és molta teoria i que la pràctica es redueix a aquella clàssica expresió de "mariquita l'últim".

I si vas en bicicleta, no és diferent. La "nova" normativa diu:

• Obligatorietat d'anar pel carril bici quan existeixi. Perfecte... això si no s'hi ha parat a sobre un dels camions de la neteja de l'ajuntament, tot i bloquejant-lo. Si les motos no adelanten fent servir el carril bici (si fan veure que pedalen, potser enganyen la policia). Si els altres ciclistes respecten el sentit del carril (per no creuar el carrer, fan servir el carril a contradirecció). I a l'estiu, si no trobes un ramat de peatons emmig del carril (usualment un grup de "guiris" als que el solet d'aquesta terra ha provocat un "xute" de dopamina, i caminen col·locats).
  
• Si no hi ha carril bici, per la calçada: Això si que ho espero amb candeletes. El caos viari que es pot muntar pot ser espectacular. L'altre dia vaig fer la prova: Via Laietana avall en bicicleta. Em van pitar (indegudament), les motos adelantaven sense respectar els 2 metres de distancia que marca la llei, i em fa l'afecte que vaig ralentitzar el tràfic una bona estona. No cal dir que no anava allò que es diu "tranquil" ni molt menys.

En conclusió, em sembla que si bé Barcelona pot acceptar les bicicletes, socialment no estem a l'altura. En un país que ha d'imposar el comportament cívic a base de radars, carnets per punts i sancions, el que passarà és previsible. Uns quants amonestats durant el primer mes (la policia bé haurà de fer la seva feina), uns quants ciclistes atropellats que de bona fe es creuran que la calçada es segura per circular-hi en bici, i en poc temps, les coses tornaran al seu ordre natural (ciclistes pixant-se els semafors i circulant per les voreres alegrement, cotxes pitant a tot gas i la urbana fent de recaudadors d'impostos de l'Arrejuntament).