2008-05-11

Siguries i arabescos

He ensetat un bloc per anar penjant els dibuixos. Fins ara els penjava a google pages, però la cosa era un xic rústica. :-)

El nom del bloc, per si algú s'ho pregunta, va dedicat a les Retarded Twins de WSI (tot i que crec que en Planet va estar-hi també implicat).

El blog: http://siguries.blogspot.com

2008-04-14

Pa de debó

Avui he trobat una d'aquelles coses que fan il·lusió. Una pastisseria, prop de la estació de Sants, on encara fan el pa ells.

Pels que no hagueu viscut prop de la ciutat comtal, us diré que aquí el pa és un producte quasi-artificial, prefabricat en panificadores i congelat, que es cou en forns elèctrics per donar la sensació de ser recent fet. Un altra meravella, amb les tomaques sense gust a res i l'oli de girasol de densitat aquosa.

És un d'aquells locals d'època, amb aquelles parets i armaris de fusta marró fosc (qualitat que comparteixen amb algunes tasques) i sobretot, per les dues senyores grans que atenien al mostrador. He comprat una ensaimada d'aquelles bones, bones.

Per l'escena que he vist, és un negoci d'aquells que enterraran els amos actuals. M'ha recordat molt a una petita llibreria que hi ha al Born, aquest barri inundat avui per locals "fashion", que encara duien una parella d'ancians, ella un xic sorda i asseguda en una cadireta, ell negant-se a jubilar-se, d'aquells que moriran al peu del mostrador. Encara tenia les postades antigues, i venia "efectos de escritorio". Entrar-hi era pràcticament un viatge al passat, qui sap si als anys 50 o 30 o abans. Algun del material que venien ja no es troba enlloc.

Igualment, el material que venen en aquella pastisseria ja no es troba enlloc. Pa. Farina, aigua, sal i llevat. Deixat reposar (sense congelar!) i cuit en un forn com Deu mana. Sé que potser exagero, però des de que visc en aquesta provincia, he deixat el pa dels dinars bastant de banda.

Em dec fer vell.

2008-01-13

Com saber si una pila encara funciona (amb un tester)

Un apunt ràpid. Avui em trobava amb un munt de piles velles i noves barrejades (de les d'1.5V).
Com distingir-les? Un google ràpid i pam!

El criteri del 10%. Si el voltatge entre els terminals de la pila està un 10% per sota del nominal, ja la podeu enviar a reciclar.

S'agafa un "tester"(quí no en té un a casa? ;-P), es posa a mesurar voltatge (DCV), el terminal negre al cul (negatiu) de la pila, i el vermell al positiu (el que sobresurt).

Així si la lectura és més de 1.35V (1.5V - 10%), la pila (de 1.5V) encara és útil.

Pel meu gust, si no està per sobre de 1.45V, millor no fer-la servir per dispositius electrònics complexos i deixar-la per la llanterna.

Obviament, si està per sota de 1.35V, us pot deixar amb el cul a l'aire fins i tot en una llanterna.
Per les de 9V o de 4.5V, podeu seguir el mateix criteri (9V-10% = 8.1V, 4.5V-10% = 4.0V).

2008-01-10

Uns quants dibuixets més...


He creat una pachineta a googlepages per penjar-hi uns quants dibuixos que he pogut escanejar finalment, després d'una anunciada defunció del meu vell escanner HP. Són de les classes de dibuix a les que vaig els divendres. El proper començarem amb el carbonet (i els hauré de fotografiar, perquè el full és de 100x70 cm).

2008-01-01

Bon any nou!!! (Resum d'un any selvàtic)

Bon Any nou a tots!!!

Despatxo aquest any selvàtic en una festa amb karaoke de PlayStation (on finalment he tret algun rendiment al solfeig, i he quedat mig bé cridant al micro).

Es podria dir que he passat un any culturitzant-me, rascant-me la panxa (per dir-ho finament), pencant fort per "amor a l'art", convivint amb gent de les arts gràfiques, fent nous amics, recuperant els vells...

Recomano la experiència a tot aquell que se la vulgui permetre (i no em digueu "ja m'agradaria però...." perquè a més d'un li convindria desfer-se de coses que creu importants i no ho són tant). És qüestió d'estalviar una mica i plantejar-s'ho. No només els (massa abundants) funcionaris.

El primer descobriment va ser trobar-me amb la gent de la feina. De sobte, els mateixos problemes que em semblaven "terribles" mig any abans, i que els ex-companys em contaven, van perdre tota la seva substancia. És curiós com agafar distancia de les coses ens permet veure-les d'una altra manera. Normalment tenim un petit flaix al respecte quan canviem de feina, però al poc temps la nova feina ens té tant xuclats que ho oblidem. D'aquí la conveniència dels (bons) consultors.

Acabo l'any una mica preocupat respecte a les possibilitats de trobar feina en el mon del 3D. No és fàcil, i menys amb el meu perfil, que sembla que el sector d'aquest país no acaba de tenir clar (excepte en el cas dels videojocs).

En tot cas, esperem que el 2008 ens porti a tots el millor que pugui!!!!