2008-04-14

Pa de debó

Avui he trobat una d'aquelles coses que fan il·lusió. Una pastisseria, prop de la estació de Sants, on encara fan el pa ells.

Pels que no hagueu viscut prop de la ciutat comtal, us diré que aquí el pa és un producte quasi-artificial, prefabricat en panificadores i congelat, que es cou en forns elèctrics per donar la sensació de ser recent fet. Un altra meravella, amb les tomaques sense gust a res i l'oli de girasol de densitat aquosa.

És un d'aquells locals d'època, amb aquelles parets i armaris de fusta marró fosc (qualitat que comparteixen amb algunes tasques) i sobretot, per les dues senyores grans que atenien al mostrador. He comprat una ensaimada d'aquelles bones, bones.

Per l'escena que he vist, és un negoci d'aquells que enterraran els amos actuals. M'ha recordat molt a una petita llibreria que hi ha al Born, aquest barri inundat avui per locals "fashion", que encara duien una parella d'ancians, ella un xic sorda i asseguda en una cadireta, ell negant-se a jubilar-se, d'aquells que moriran al peu del mostrador. Encara tenia les postades antigues, i venia "efectos de escritorio". Entrar-hi era pràcticament un viatge al passat, qui sap si als anys 50 o 30 o abans. Algun del material que venien ja no es troba enlloc.

Igualment, el material que venen en aquella pastisseria ja no es troba enlloc. Pa. Farina, aigua, sal i llevat. Deixat reposar (sense congelar!) i cuit en un forn com Deu mana. Sé que potser exagero, però des de que visc en aquesta provincia, he deixat el pa dels dinars bastant de banda.

Em dec fer vell.