He ensetat un bloc per anar penjant els dibuixos. Fins ara els penjava a google pages, però la cosa era un xic rústica. :-)
El nom del bloc, per si algú s'ho pregunta, va dedicat a les Retarded Twins de WSI (tot i que crec que en Planet va estar-hi també implicat).
El blog: http://siguries.blogspot.com
2008-05-11
2008-04-14
Pa de debó
Avui he trobat una d'aquelles coses que fan il·lusió. Una pastisseria, prop de la estació de Sants, on encara fan el pa ells.
Pels que no hagueu viscut prop de la ciutat comtal, us diré que aquí el pa és un producte quasi-artificial, prefabricat en panificadores i congelat, que es cou en forns elèctrics per donar la sensació de ser recent fet. Un altra meravella, amb les tomaques sense gust a res i l'oli de girasol de densitat aquosa.
És un d'aquells locals d'època, amb aquelles parets i armaris de fusta marró fosc (qualitat que comparteixen amb algunes tasques) i sobretot, per les dues senyores grans que atenien al mostrador. He comprat una ensaimada d'aquelles bones, bones.
Per l'escena que he vist, és un negoci d'aquells que enterraran els amos actuals. M'ha recordat molt a una petita llibreria que hi ha al Born, aquest barri inundat avui per locals "fashion", que encara duien una parella d'ancians, ella un xic sorda i asseguda en una cadireta, ell negant-se a jubilar-se, d'aquells que moriran al peu del mostrador. Encara tenia les postades antigues, i venia "efectos de escritorio". Entrar-hi era pràcticament un viatge al passat, qui sap si als anys 50 o 30 o abans. Algun del material que venien ja no es troba enlloc.
Igualment, el material que venen en aquella pastisseria ja no es troba enlloc. Pa. Farina, aigua, sal i llevat. Deixat reposar (sense congelar!) i cuit en un forn com Deu mana. Sé que potser exagero, però des de que visc en aquesta provincia, he deixat el pa dels dinars bastant de banda.
Em dec fer vell.
Pels que no hagueu viscut prop de la ciutat comtal, us diré que aquí el pa és un producte quasi-artificial, prefabricat en panificadores i congelat, que es cou en forns elèctrics per donar la sensació de ser recent fet. Un altra meravella, amb les tomaques sense gust a res i l'oli de girasol de densitat aquosa.
És un d'aquells locals d'època, amb aquelles parets i armaris de fusta marró fosc (qualitat que comparteixen amb algunes tasques) i sobretot, per les dues senyores grans que atenien al mostrador. He comprat una ensaimada d'aquelles bones, bones.
Per l'escena que he vist, és un negoci d'aquells que enterraran els amos actuals. M'ha recordat molt a una petita llibreria que hi ha al Born, aquest barri inundat avui per locals "fashion", que encara duien una parella d'ancians, ella un xic sorda i asseguda en una cadireta, ell negant-se a jubilar-se, d'aquells que moriran al peu del mostrador. Encara tenia les postades antigues, i venia "efectos de escritorio". Entrar-hi era pràcticament un viatge al passat, qui sap si als anys 50 o 30 o abans. Algun del material que venien ja no es troba enlloc.
Igualment, el material que venen en aquella pastisseria ja no es troba enlloc. Pa. Farina, aigua, sal i llevat. Deixat reposar (sense congelar!) i cuit en un forn com Deu mana. Sé que potser exagero, però des de que visc en aquesta provincia, he deixat el pa dels dinars bastant de banda.
Em dec fer vell.
2008-01-13
Com saber si una pila encara funciona (amb un tester)
Un apunt ràpid. Avui em trobava amb un munt de piles velles i noves barrejades (de les d'1.5V).
Com distingir-les? Un google ràpid i pam!
El criteri del 10%. Si el voltatge entre els terminals de la pila està un 10% per sota del nominal, ja la podeu enviar a reciclar.
S'agafa un "tester"(quí no en té un a casa? ;-P), es posa a mesurar voltatge (DCV), el terminal negre al cul (negatiu) de la pila, i el vermell al positiu (el que sobresurt).
Així si la lectura és més de 1.35V (1.5V - 10%), la pila (de 1.5V) encara és útil.
Pel meu gust, si no està per sobre de 1.45V, millor no fer-la servir per dispositius electrònics complexos i deixar-la per la llanterna.
Obviament, si està per sota de 1.35V, us pot deixar amb el cul a l'aire fins i tot en una llanterna.
Per les de 9V o de 4.5V, podeu seguir el mateix criteri (9V-10% = 8.1V, 4.5V-10% = 4.0V).
Com distingir-les? Un google ràpid i pam!
El criteri del 10%. Si el voltatge entre els terminals de la pila està un 10% per sota del nominal, ja la podeu enviar a reciclar.
S'agafa un "tester"(quí no en té un a casa? ;-P), es posa a mesurar voltatge (DCV), el terminal negre al cul (negatiu) de la pila, i el vermell al positiu (el que sobresurt).
Així si la lectura és més de 1.35V (1.5V - 10%), la pila (de 1.5V) encara és útil.
Pel meu gust, si no està per sobre de 1.45V, millor no fer-la servir per dispositius electrònics complexos i deixar-la per la llanterna.
Obviament, si està per sota de 1.35V, us pot deixar amb el cul a l'aire fins i tot en una llanterna.
Per les de 9V o de 4.5V, podeu seguir el mateix criteri (9V-10% = 8.1V, 4.5V-10% = 4.0V).
2008-01-10
Uns quants dibuixets més...
He creat una pachineta a googlepages per penjar-hi uns quants dibuixos que he pogut escanejar finalment, després d'una anunciada defunció del meu vell escanner HP. Són de les classes de dibuix a les que vaig els divendres. El proper començarem amb el carbonet (i els hauré de fotografiar, perquè el full és de 100x70 cm).
2008-01-01
Bon any nou!!! (Resum d'un any selvàtic)
Bon Any nou a tots!!!
Despatxo aquest any selvàtic en una festa amb karaoke de PlayStation (on finalment he tret algun rendiment al solfeig, i he quedat mig bé cridant al micro).
Es podria dir que he passat un any culturitzant-me, rascant-me la panxa (per dir-ho finament), pencant fort per "amor a l'art", convivint amb gent de les arts gràfiques, fent nous amics, recuperant els vells...
Recomano la experiència a tot aquell que se la vulgui permetre (i no em digueu "ja m'agradaria però...." perquè a més d'un li convindria desfer-se de coses que creu importants i no ho són tant). És qüestió d'estalviar una mica i plantejar-s'ho. No només els (massa abundants) funcionaris.
El primer descobriment va ser trobar-me amb la gent de la feina. De sobte, els mateixos problemes que em semblaven "terribles" mig any abans, i que els ex-companys em contaven, van perdre tota la seva substancia. És curiós com agafar distancia de les coses ens permet veure-les d'una altra manera. Normalment tenim un petit flaix al respecte quan canviem de feina, però al poc temps la nova feina ens té tant xuclats que ho oblidem. D'aquí la conveniència dels (bons) consultors.
Acabo l'any una mica preocupat respecte a les possibilitats de trobar feina en el mon del 3D. No és fàcil, i menys amb el meu perfil, que sembla que el sector d'aquest país no acaba de tenir clar (excepte en el cas dels videojocs).
En tot cas, esperem que el 2008 ens porti a tots el millor que pugui!!!!
Despatxo aquest any selvàtic en una festa amb karaoke de PlayStation (on finalment he tret algun rendiment al solfeig, i he quedat mig bé cridant al micro).
Es podria dir que he passat un any culturitzant-me, rascant-me la panxa (per dir-ho finament), pencant fort per "amor a l'art", convivint amb gent de les arts gràfiques, fent nous amics, recuperant els vells...
Recomano la experiència a tot aquell que se la vulgui permetre (i no em digueu "ja m'agradaria però...." perquè a més d'un li convindria desfer-se de coses que creu importants i no ho són tant). És qüestió d'estalviar una mica i plantejar-s'ho. No només els (massa abundants) funcionaris.
El primer descobriment va ser trobar-me amb la gent de la feina. De sobte, els mateixos problemes que em semblaven "terribles" mig any abans, i que els ex-companys em contaven, van perdre tota la seva substancia. És curiós com agafar distancia de les coses ens permet veure-les d'una altra manera. Normalment tenim un petit flaix al respecte quan canviem de feina, però al poc temps la nova feina ens té tant xuclats que ho oblidem. D'aquí la conveniència dels (bons) consultors.
Acabo l'any una mica preocupat respecte a les possibilitats de trobar feina en el mon del 3D. No és fàcil, i menys amb el meu perfil, que sembla que el sector d'aquest país no acaba de tenir clar (excepte en el cas dels videojocs).
En tot cas, esperem que el 2008 ens porti a tots el millor que pugui!!!!
2007-11-21
Això s'acaba...
Això s'acaba... falten dos dies per l'entrega, el dia 23, tot i que la projecció és el 30 i encara li farem retocs després. L'estress ha estat considerable, i a tots ens queda un mal regust de no poder haver arribat allà on voliem. Però això sempre passa en tot projecte que va contra una data. De fet, molt poca gent entrega el curt acabat el 23. Normalment s'entrega un montatge de tot el que es té fet.
Serà que em faig vell, però ha estat bastant curiós fer de "iaio" amb els grupets de gent més jove que tenia, desesperats, al voltant. Com es notava la falta d'experiència en projectes maratònics.
Pel que respecta al meu curt, avui i demà muntaré la pista de so, i el 23 estamparé el video i materials adicionals, i el 24 i 25 me'ls prendré de festa. No és la versió final, i segurament no el tancaré del tot fins principis de l'any que ve (si Deu vol). Em toca posar-me a currar.
La qüestió és que no se si val la pena allargar el curt, o acabar la versió actual. Parlant clar, no és una obra mestra, però vull veure-la si més no tancada. Ha estat graciós que ara que començava a trobar-li el gustet a animar, arribi l'hora d'entregar.
Fent una primera evaluació, he acumulat una bona experiència en Maya, MEL script i fins i tot API de Maya.
També he arribat a la conclusió, jo solet, que Mental Ray no serveix per producció d'animació (a menys que tinguis granges amb 200 nodes o una cosa per l'estil). Només per treure alguns mapes d'oclusió i coses semblants. M'hauria agradat poder fer servir RenderMan, però no ha estat possible.
En altres llocs on he aprés, per exemple, ha estat en el set-up del personatge. El proper tindrà els seus propis errors, però no els d'aquest. Animar amb els personatges que has montat hauria de ser exercici obligatori per qui es dedica a això, així te n'adones de com pot arribar a ajudar o perjudicar una decisió de disseny.
La millor lliçó, la d'un director que ens va visitar: Apren a dibuixar, em va dir. Tenia tota la raó del mon. "Apren a mirar" podria haver dit. Sort n'he tingut de l'ajuda d'una companya artista que m'ha donat un cop de ma (i algun clatellot ;-P).
2007-10-21
Bicing: Una altra infra-estructura infra-equipada
Sembla que és una constant d'aquest petit país nostre el tindre males infraestructures. Avui dia hi ha molt soroll amb la RENFE a Barcelona. Jo recordo tots els anys que m'he empassat el "Borreguero" per la línia Manresa-Lleida, que feia honor a les qualitats cinètiques del mol·lusc més representatiu de la geografia lleidatana (ie. anava a la velocitat dels caragols). Des que tinc cotxe, no hi he tornat a posar el peu. I ho sento, prefereixo passar per antiecològic que per idiota.
La darrera infra-estructura que ha implantat la ciutat comtal, les alegres bicicletes blanquivermelles, fa pena.
L'èxit inicial és més que comprensible: per què creieu que va triomfar? Per supersostenible i megaecològic? No. Perquè com a ÉSSERS HUMANS que som, ens donava la oportunitat de recuperar la DIGNITAT d'anar respirant l'aire contaminat de Barcelona abans que respirant les aixelles d'altri, com garrins en un camió de transport de bestiar.
Qui no prefereix pedalar sanament vorera avall? (Per cert, la ordenança municipal ha tingut l'efecte previsible: al ser una altra palla mental dels funcionariets de l'ajuntament. Com ho serà la limitació de 80 Km/h. Prenguin nota, senyors polítics nostres de via estreta).
La veritat, amb un parell de sortides en bici al dia, pràcticament t'estalvies el gimnàs. Fas cames (sobretot quan el canvi de marxes de la bici no rutlla o el fre s'enganxa), reflexes (quan el fre no s'enganxa... per molt que premis la palanca), pulmons (per cridar als vianants quan el timbre de la bicicleta no funciona), meditació (quan no hi ha llocs lliures per tornar la bici), kick-boxing (quan no funciona la connexió telefònica i no hi ha manera d'agafar bicicletes), natació quan plou, etc.
Les darreres setmanes han estat una lacra, per les constants caigudes de la línia (sospita d'informàtic vell: no han caigut les línies, se'ls penja el servidor a l'estar subdimensionat el servei). Si bé s'estan instal·lant noves estacions, encara no tenen suficient cobertura a la ciutat. Els cotxes segueixen (seguim) sent un perill pels ciclistes. Els ciclistes segueixen (seguim) sent un perill pels cotxes i els peatons. La gent es passa pel folre els carrils bici.
Crec que ja és hora de que ens independitzem... d'aquests inútils de polítics i els seus més inútils funcionaris encara.
La darrera infra-estructura que ha implantat la ciutat comtal, les alegres bicicletes blanquivermelles, fa pena.
L'èxit inicial és més que comprensible: per què creieu que va triomfar? Per supersostenible i megaecològic? No. Perquè com a ÉSSERS HUMANS que som, ens donava la oportunitat de recuperar la DIGNITAT d'anar respirant l'aire contaminat de Barcelona abans que respirant les aixelles d'altri, com garrins en un camió de transport de bestiar.
Qui no prefereix pedalar sanament vorera avall? (Per cert, la ordenança municipal ha tingut l'efecte previsible: al ser una altra palla mental dels funcionariets de l'ajuntament. Com ho serà la limitació de 80 Km/h. Prenguin nota, senyors polítics nostres de via estreta).
La veritat, amb un parell de sortides en bici al dia, pràcticament t'estalvies el gimnàs. Fas cames (sobretot quan el canvi de marxes de la bici no rutlla o el fre s'enganxa), reflexes (quan el fre no s'enganxa... per molt que premis la palanca), pulmons (per cridar als vianants quan el timbre de la bicicleta no funciona), meditació (quan no hi ha llocs lliures per tornar la bici), kick-boxing (quan no funciona la connexió telefònica i no hi ha manera d'agafar bicicletes), natació quan plou, etc.
Les darreres setmanes han estat una lacra, per les constants caigudes de la línia (sospita d'informàtic vell: no han caigut les línies, se'ls penja el servidor a l'estar subdimensionat el servei). Si bé s'estan instal·lant noves estacions, encara no tenen suficient cobertura a la ciutat. Els cotxes segueixen (seguim) sent un perill pels ciclistes. Els ciclistes segueixen (seguim) sent un perill pels cotxes i els peatons. La gent es passa pel folre els carrils bici.
Crec que ja és hora de que ens independitzem... d'aquests inútils de polítics i els seus més inútils funcionaris encara.
2007-10-18
Pànic a l'estadi
Ufff... La producció d'aquest curt és una història de mai acabar... coses que es trenquen, coses que no funcionen, una sortida d'imatge de pena...
En fi, que m'estic pensant si tirar-me a la via o a la dona del maquinista, com s'acostuma a dir...
Queden uns 32 dies per la data d'entrega. Veurem si entrego tot acabat o només el que tingui (no és inusual que s'acceptin treballs no acabats, donada la dificultat de la tasca) i acabar després el que queda.
L'altra és que em toca posar-me a buscar feina nova (a partir de l'entrega). Veurem si encara pesco tanda en una productora local a la que ja han anat a parar alguns companys de master. Hi ha el perill d'esperar-me massa i que ja tinguin el cupo complet. Mai se sap.
Sinó, l'INEM proverirà.
En fi, que m'estic pensant si tirar-me a la via o a la dona del maquinista, com s'acostuma a dir...
Queden uns 32 dies per la data d'entrega. Veurem si entrego tot acabat o només el que tingui (no és inusual que s'acceptin treballs no acabats, donada la dificultat de la tasca) i acabar després el que queda.
L'altra és que em toca posar-me a buscar feina nova (a partir de l'entrega). Veurem si encara pesco tanda en una productora local a la que ja han anat a parar alguns companys de master. Hi ha el perill d'esperar-me massa i que ja tinguin el cupo complet. Mai se sap.
Sinó, l'INEM proverirà.
2007-09-13
Coses que pots trobar dins les escombreries...
"Hi havia un reconegut filòsof i docent que es va dedicar a l'estudi del Zen durant molts anys.El dia que finalment va assolir la il·luminació, va treure tots els seus llibres al pati del darrera de casa i els va calar foc"
-- Conte Zen tradicional.jpg)
-- Conte Zen tradicional
.jpg)
PD: Bwahahahahaaha.....
2007-09-06
Barcelona en Bicing (sense morir en l'intent)
Quan em vaig apuntar a això del bicing, no em pensava que el faria servir tant. A pesar dels continus problemes (falta de bicicletes en uns punts, excés en altres, falles de connexió dels punts de servei, rodes punxades, frens desmanegats, etc) resulta molt pràctic per moure's per Barcelona.
Pel que sembla, l'il·lustre Arrejuntament de Barcelona ha decidit que a partir del 15 de Setembre, canvia la normativa de circulació i endurirá el control als ciclistes. De fet l'únic que faran serà aplicar el codi de circulació.
La qüestió és que en aquest país, quan et treus el carnet de moto o cotxe, aviat aprens que la teoria és molta teoria i que la pràctica es redueix a aquella clàssica expresió de "mariquita l'últim".
I si vas en bicicleta, no és diferent. La "nova" normativa diu:
Pel que sembla, l'il·lustre Arrejuntament de Barcelona ha decidit que a partir del 15 de Setembre, canvia la normativa de circulació i endurirá el control als ciclistes. De fet l'únic que faran serà aplicar el codi de circulació.
La qüestió és que en aquest país, quan et treus el carnet de moto o cotxe, aviat aprens que la teoria és molta teoria i que la pràctica es redueix a aquella clàssica expresió de "mariquita l'últim".
I si vas en bicicleta, no és diferent. La "nova" normativa diu:
- Obligatorietat d'anar pel carril bici quan existeixi. Perfecte... això si no s'hi ha parat a sobre un dels camions de la neteja de l'ajuntament, tot i bloquejant-lo. Si les motos no adelanten fent servir el carril bici (si fan veure que pedalen, potser enganyen la policia). Si els altres ciclistes respecten el sentit del carril (per no creuar el carrer, fan servir el carril a contradirecció). I a l'estiu, si no trobes un ramat de peatons emmig del carril (usualment un grup de "guiris" als que el solet d'aquesta terra ha provocat un "xute" de dopamina, i caminen col·locats).
- Si no hi ha carril bici, per la calçada: Això si que ho espero amb candeletes. El caos viari que es pot muntar pot ser espectacular. L'altre dia vaig fer la prova: Via Laietana avall en bicicleta. Em van pitar (indegudament), les motos adelantaven sense respectar els 2 metres de distancia que marca la llei, i em fa l'afecte que vaig ralentitzar el tràfic una bona estona. No cal dir que no anava allò que es diu "tranquil" ni molt menys.
2007-08-12
Jo volia anar al Siggraph ( buaaaaa :-P )
... pero no tenia pasta, així que m'he de conformar amb les escurrialles que escampen per la xarxa. Com per exemple aquest fantastic PDF sobre els detalls tècnics de "Surf's Up", una altra producció pseudo-documental de pingüins (quant mal ha fet Linux....).
Més material: Els de Pixar (i no exà gota) tenen el seu propi repositori de documents amb una completa disquisició del seu darrer èxit "Ratatouille".
En la secció "canya dura" també hi ha un curs sobre modelat de pelambreres amb moltes equacions xungues.
Sens dubte, els més legibles, els de Surf's up i els de Pixar. Combinen criteris de producció reals amb tecnologia disponible.
Més material: Els de Pixar (i no exà gota) tenen el seu propi repositori de documents amb una completa disquisició del seu darrer èxit "Ratatouille".
En la secció "canya dura" també hi ha un curs sobre modelat de pelambreres amb moltes equacions xungues.
Sens dubte, els més legibles, els de Surf's up i els de Pixar. Combinen criteris de producció reals amb tecnologia disponible.
2007-07-27
Ratatouille
Ahir vaig anar a veure (en exclusiva preestrena) la nova peli de Pixar: Ratatouille.
És curiós com les películes de Pixar han deixat de ser novetat impactant entre la gent i han passat a ser unes més del munt (tot i que d'alta qualitat).
Al gra. La película consta dels classics bons molt bons, dolents molt dolents, moralina Disney (sortosament sense cançonetes), etc.
La qualitat gràfica és excel·lent, si bé no s'aprecia un gran salt qualitatiu després de la familia espardenya de superherois, els escenaris estan molt treballats, la fotografia és increible, els efectes amb l'aigua es superen (mullats, onades, etc). La il·luminació està al nivell dels darrers desenvolupaments en el sector.
En quant a la història, és divertida, entreté, i està duta amb bon ritme. Molt més que "Cars" (que entenc una mica més des de que veig "Overhauling").
En resum, completament recomenable.
És curiós com les películes de Pixar han deixat de ser novetat impactant entre la gent i han passat a ser unes més del munt (tot i que d'alta qualitat).
Al gra. La película consta dels classics bons molt bons, dolents molt dolents, moralina Disney (sortosament sense cançonetes), etc.
La qualitat gràfica és excel·lent, si bé no s'aprecia un gran salt qualitatiu després de la familia espardenya de superherois, els escenaris estan molt treballats, la fotografia és increible, els efectes amb l'aigua es superen (mullats, onades, etc). La il·luminació està al nivell dels darrers desenvolupaments en el sector.
En quant a la història, és divertida, entreté, i està duta amb bon ritme. Molt més que "Cars" (que entenc una mica més des de que veig "Overhauling").
En resum, completament recomenable.
2007-07-07
Canvi de plaaaaansss.....
Ouch...
L'altre dia, abans de presentar l'animàtica, em vaig adonar d'una cosa que m'havia estat negant a veure... la historia que tenia montada havia crescut massa grossa, plena de clixés, i despres de molts canvis no havia millorat.
Passa com amb els projectes informàtics. Comencen semblant una bona idea, s'hi va afegint opcions, i al final són monstres incontrolables.
El que va fer tombar la barraca va ser una escena brillant de la película "Copying Beethoven". En ella, un jove arquitecte presenta una maqueta d'un pont a un concurs. La seva promesa, copista de Beethoven, es perseguida per aquest darrer fins l'exposició. Demanat per la seva opinió sobre el pont, Beethoven diu que li falta ànima, i que li farà "el millor favor que li poden fer": D'un cop de bastó, destroça la maqueta. Seguidament, li diu que es quedi amb aquell sentiment de rabia i que en tregui una obra de veritat.
Doncs això és el que tocava fer amb aquest projecte. Cop de bastó i les escombreries.
L'endemà em van tornar a despertar les obres del parking de davant de casa. Porten mesos donant pel sac. A la tarda ja tenia un nou guió. Dues pàgines.
Veurem que passa.
L'altre dia, abans de presentar l'animàtica, em vaig adonar d'una cosa que m'havia estat negant a veure... la historia que tenia montada havia crescut massa grossa, plena de clixés, i despres de molts canvis no havia millorat.
Passa com amb els projectes informàtics. Comencen semblant una bona idea, s'hi va afegint opcions, i al final són monstres incontrolables.
El que va fer tombar la barraca va ser una escena brillant de la película "Copying Beethoven". En ella, un jove arquitecte presenta una maqueta d'un pont a un concurs. La seva promesa, copista de Beethoven, es perseguida per aquest darrer fins l'exposició. Demanat per la seva opinió sobre el pont, Beethoven diu que li falta ànima, i que li farà "el millor favor que li poden fer": D'un cop de bastó, destroça la maqueta. Seguidament, li diu que es quedi amb aquell sentiment de rabia i que en tregui una obra de veritat.
Doncs això és el que tocava fer amb aquest projecte. Cop de bastó i les escombreries.
L'endemà em van tornar a despertar les obres del parking de davant de casa. Porten mesos donant pel sac. A la tarda ja tenia un nou guió. Dues pàgines.
Veurem que passa.
2007-06-21
2007-06-20
S'ha acabat el master!
Ahir va ser la darrera classe del Master en Animació 2006 de la UPF. Celebrat per duplicat amb dues sortides, ara arriba l'estiu... i promet ser infernal!
Ara toca posar-s'hi seriosament i produir un curt de mes de 3 minuts. Estic en preproducció. He rebut una mica d'ajuda en el disseny de personatges de l'amico Gianfranco, i avui he estat jugant amb la plastelina per fer una primera aproximació.
Ara, a passar l'estiu com puguem. Els de la UPF em tanquen la facu les tardes de juliol, o sigui que no podré tirar d'aire acondicionat ni de PC.
Algú em deixa 2500 euros???? ;-P
Ara toca posar-s'hi seriosament i produir un curt de mes de 3 minuts. Estic en preproducció. He rebut una mica d'ajuda en el disseny de personatges de l'amico Gianfranco, i avui he estat jugant amb la plastelina per fer una primera aproximació.
Ara, a passar l'estiu com puguem. Els de la UPF em tanquen la facu les tardes de juliol, o sigui que no podré tirar d'aire acondicionat ni de PC.
Algú em deixa 2500 euros???? ;-P
2007-05-26
Gadget per animadors
Mentres busco guió pel curt final del Master, he parit una petita aplicació basada en igoogle (http://www.google.com/ig). Es diu Animator Toolkit i és bàsicament una multi-eina que converteix, sabent els frames per segon a que es roda, entre frames i segons. Inclou un cronometre (en temps i en frames) acumulador i un metrònom (que a la vegada pot mesurar l'interval entre clics i donar-te el ritme en BPMs i frames).
Per afegir-lo a una pàgina podeu usar el següent codi:
<script src="http://gmodules.com/ig/ifr?url=http://ramon.poca.googlepages.com/AnimatorCalc3.xml&synd=open&w=320&h=200&title=Animator+Toolkit&nocache=1&border=%23ffffff%7C0px%2C1px+solid+%23ffdd00%7C0px%2C2px+solid+%23ffdd33%7C0px%2C2px+solid+%23ffee99&output=js"></script>
Per afegir-lo a una pàgina podeu usar el següent codi:
<script src="http://gmodules.com/ig/ifr?url=http://ramon.poca.googlepages.com/AnimatorCalc3.xml&synd=open&w=320&h=200&title=Animator+Toolkit&nocache=1&border=%23ffffff%7C0px%2C1px+solid+%23ffdd00%7C0px%2C2px+solid+%23ffdd33%7C0px%2C2px+solid+%23ffee99&output=js"></script>
2007-04-29
Yata! El primer curt 3D!
Una breu nota per anunciar el meu primer minicurt en 3D! Bé, de fet és un exercici del master, però ha quedat prou monuuuu.
"Lonely Avenue". Canta Ray Charles. 40 segons.
Properament a les seves pantalles.
"Lonely Avenue". Canta Ray Charles. 40 segons.
Properament a les seves pantalles.
2007-04-01
Bodegong
Intent de reproducció d'un bodegón de Menendez. Està fet amb textures procedurals. El pa... el maleït pa... :-P
2007-02-16
2007-02-15
Flexo saltant... o no
Un exercici "classic" en l'animació 3D: El flexo que salta.
Err... seguirem intentant-ho...
Err... seguirem intentant-ho...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)